ELS LÍQUENS, ELS GRANS DESCONEGUTS (I).

Amb aquest títol inicio una temàtica nova, fins ara no comentada en el meu blog.

Els líquens són un dels éssers vius menys coneguts per la gent. Tothom sap més o menys que és un alga, una molsa, un fong, una planta, etc. De noms populars d'espècies liquèniques hi ha molt pocs.

 

En realitat que és un liquen? És un organisme viu, independent, amb estructura, fisiologia i ecologia pròpies, però format per dos components: El micobiont (fong) i el fotobiont (alga), els quals s'han adaptat a viure conjuntament en simbiosi, formant un altre organisme nou.

D'aquesta associació o simbiosi tots dos organismes treuen profit, tot i que el fong és el dominant. El fong liquenificat el que fa és donar protecció a l'alga, captar la humitat de l'ambient i fixar el tal·lus o cos vegetatiu del liquen al substrat a canvi de l'obtenció de matèria orgànica produïda per l'alga, a través de la fotosíntesi.

 

Els líquens poden suportar ambients molt extrems de temperatura i aridesa. El seu creixement és molt lent en comparació amb altres éssers vius. Es considera que són els primers colonitzadors de substrats molt variats com les roques, el terra, les escorces dels arbres, etc. Preparen el terreny per les plantes superiors.  

 

Els líquens són molt sensibles a la qualitat ambiental. Prosperen en zones de muntanya de boscos de zones templades i són menys abundants en les ciutats per la contaminació atmosfèrica. Se'ls considera indicadors de la qualitat atmosfèrica.

A les zones urbanes  contaminades es pot trobar en alguna taulada o altres indrets alguna espècie com la Xanthoria sp., la qual  és de les que més suporta la contaminació, però amb una mica d'observació veurem que els líquens no són abundants en aquest entorn.

 

A continuació presento unes fotografies fetes en un ambient de boscos no contaminats on abunda el pi roig i l'alzina.   

 

 

 

 

 

 

 

 

L'ESCORÇA DELS ARBRES (Sèrie IV, 13-17)
 




13.- Brachychiton populneum 



14.- Celtis australis



15.- Chorisia speciosa



16.- Ginkgo biloba


 








17.- Jacaranda mimosifolia

LES XICRANDES (219).

A Sant Joan Despí (Barcelona), al costat de Sant Feliu es troba la ciutat esportiva Joan Gamper, on entrena l'equip del Barça. Tothom coneix el lloc, però el que la majoria de gent no sap és que l'entrada principal es troba a l'Avinguda del Sol s/n. Jo el que proposo és que es digui Avinguda de les Xicrandes.  

 

El motiu d'aquest canvi? molt fàcil, us proposo que us passeu una estona durant el mes de Juny; encara hi ha temps i veureu el meravellós espectacle de la floració de les Xicrandes (Jacaranda mimosifolia).

Les fotografies que presento són una petita aproximació a l'espectacle meravellós que a mitjans de Juny hem pogut presenciar en aquest carrer.

Podeu tenir més informació d'aquest arbre en moltes adreces especialitzades de la xarxa. Dir que crida l'atenció pel color blau de les seves flors. Actualment es plantat en molts carrers i parcs de les nostres ciutats, s'ha adaptat mol bé, tot i ser el seu origen Brasil (quina casualitat futbolística). Pertany a la família de les Bignoniàcies. Les flors són d'uns 5 cms., amb 5 pètals soldats y apareixen en raims molt densos,  arribant a tenir 25 cms. de llargs. El fruit se sembla a una castanyola i és de consistència molt dura.
Si no m'he equivocat al fer el recompte són 219 exemplars plantats a "l'Avinguda de les Xicandres".

 

 

 

 

 

 

 

 

TRES ARBRES SINGULARS A SANT FELIU DE LLOBREGAT

Presento  tres espècies d’arbres únics a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), plantats dos d’ells al carrer i l’altre en un  parc públic.

Aquests arbres es caracteritzen per la seva bellesa i raresa a l’hora. Tots tres tenen les seves peculiaritats i característiques que els fan interessants botànicament i que moltes vegades passen desapercebuts per la majoria dels ciutadans. Penso que és un patrimoni natural de la nostra ciutat que s’ha de divulgar, conservar i estimar.

Són: 1.- El Ginkgo del Palau Falguera, 2.- La “Erytrhina” de la Biblioteca i
3.- La “Chorisia” de la Riera Pahissa.                  

Es podria considerar el posar una petita placa identificativa al costat de cada arbre indicant el seu nom botànic, així com alguna altre característica interessant de l'espècie.

1.- Ginkgo biloba

3.-    Chorisia speciosa

2.- Erythrina corallodendron

 

1.- El Ginkgo del Palau Falguera.

Aquest arbre es troba al jardí del parc Falguera, al costat de la tanca que dona al carrer San Josep. Passa una mica desapercebut, ja que està amagat entre altres arbres. Calculo que pot tenir uns 100 anys més o menys. Es considerat com a un fòssil vivent i he de dir que és un dels més desenvolupats de Catalunya, jo només he vist un una mica més gran al jardí botànic que hi ha a l’edifici històric de la Universitat Central de Barcelona,(Plaça Universitat).

Ginkgo biloba, que és com es coneix botànicament aquesta espècie, es un arbre de fulla caduca, en forma de ventall, amb divisió dicotòmica com es pot apreciar observant-lo. Pertany a la família de les Ginkgoàcies i tant el gènere com  l’espècie són úniques. El seu origen és la Xina i Japó on encara sembla ser que es poden trobar boscos naturals. Les seves flors són molt primitives i en aquest sentit hi ha arbres Ginkgo masculins i altres que són femenins, per això és diu que és una espècie dioica i l’exemplar descrit és masculí. Per a més informació sobre aquesta arbre i la seva sexualitat teniu l’article  publicat en el meu blog el passat 5 de maig: “ Un fòssil vivent a Sant Just Desvern ” . Per últim comentar-vos que a Sant Feliu com a curiositat hi ha un jardí particular al Passeig Nadal que té un petit Ginkgo plantat.

2.- La “Erytrhina” de la Biblioteca.

 

Aquest arbre és molt espectacular pel color que presenten les seves flors, d’un vermell escarlata preciós, surten de mica en mica al mes de maig i continuen fins el mes de juny. El  tenim plantat solitari al costat de la Biblioteca Municipal Montserrat Roig a la part del carrer  Germans Carreras, es pot observar també venint en tren des de Barcelona.

El seu nom botànic és Erytrhina corallollendron, per les seves flors que recorden  al coral. Observant-lo podem veure que el seu tronc és de color verdós, les seves fulles són compostes amb tres folíols grans en forma romboïdal, i les seves flors neixen  en espigues verticil·lades sobre peduncles erectes.

És un arbre de la família de les Lleguminoses o Fabàcies, de fulla caduca i originari de l’Amèrica tropical.  S’adapta força be a les zones mediterrànies, i és un gènere amb moltes espècies ornamentals, totes elles amb flors de color vermell escarlata.

NOTA a 20 de juliol de 2013.- Passejant avui per Sant Feliu, al Passeig dels Pins, m'he trobat amb 2 exemplars d'Erytrina que desconeixia que hi eren plantats. Són més petits que el de la Biblioteca, però no per això deixen de tenir els seu interès.


3.- La “Chorisia” de la Riera Pahissa.

La trobem molt a prop del taller Sant Miquel, a la cantonada entre el carrer Joan Gaspa i la mateixa Riera Pahissa. Actualment està dintre d’un solar tancat i suposo que pendent de temps millors per construir, cosa que fa que sigui difícil d’observar. Abans de la urbanització  de la zona, aquí havia una empresa  històrica i l’arbre havia estat plantat per un dels seus jefes desprès d’un viatge del qual havia portat la llavor. 

Ara l’arbre està cobert per males herbes i altres residus d’obra. Pot ser seria interessant pensar en condicionar el lloc encara que fos momentàniament per poder gaudir la població d’aquesta meravella natural. Hem de considerar que aquesta zona s’està convertint en zona de footing i passeig per molta gent.  Actualment no es pot observar sencer, ni veure les espines del la base del tronc, estan tapades per la tanca metàl·lica.

Chorisia speciosa, aquest arbre és originari del continent Sud-americà, de boscos tropicals i subtropicals, per nosaltres és un estrany, però molt bonic i interessant. És conegut com “ l’arbre borracho” o “ arbre botella” en aquelles latituds. El seu nom botànic sembla que ha canviat i ara és Ceiba speciosa, el que vol dir que ha passat a  formar part d'un altre gènere, però el nom speciosa  que en llatí  volt dir bella o magnífica no l’han tret, molt curiós, serà per que la seva bellesa és inqüestionable. Nosaltres mantindrem de moment el nom antic.

Del seu aspecte el primer que ens crida l’atenció  és el seu  tronc en forma d’ampolla, de color verd i   ple d’espines, adaptació per la defensa dels depredadors que vulguin apropar-se. Les fulles surten a l’inici de primavera i són compostes, amb 5 ó 7 folíols, el fruit és una beina d’uns 20 centímetres que conté les llavors petites i negres envoltades en una massa vegetal semblant al cotó. I ara passem a la flor, veritable meravella botànica, bonica i de color  blanc i rosat en el nostre cas, ja que existeix una altre espècie que dona les flors grogues (Ch. Insignis), també  precioses. Podem observar aquestes dos especies a Barcelona ciutat,  al final del  Paral·lel, enfront del carrer Albareda i voltants. Les flors apareixen cap a la tardor.

Arbre que és fàcil de cultivar, les llavors que podem aconseguir fàcilment es desenvolupen bé, el problema el podem tenir si no tenim cura  els primers anys amb les gelades de l’hivern.  Pertany a la família de les  Malvàcies, com el Baobab.

L'ESCORÇA DELS ARBRES (Sèrie III, 8-12)



8.- Pinus pinea

9.- Pinus halepensis



10.- Pinus canariensis

11.- Taxus baccata

 

 

12.- Melia azedarach



L'ESCORÇA DELS ARBRES (Sèrie II, 4-7)



4.- Olea europaea

5.- Podocarpus neriifolius




6.- Robinia pseudoacacia




7.- Schinus molle



 



L'ESCORÇA DELS ARBRES. (Sèrie I, 1-3)

 

Són arbres ben desenvolupats en jardins i carrers de les nostres ciutats.

La seva escorça és un element distintiu i d'una estètica sorprenent. Val la pena observar aquesta característica morfològica i poder comparar-la entre les diferents espècies.



1.- Ailanthus altissima



2.- Quercus ilex

 

 

3.- Citrus aurantium

 









 



 











PAISAJES FLUVIALES (I)
Rio Mijares. Puente y Masia Fonseca.
Término de Rubielos de Mora (Teruel)